Jurisdicción: Social
Recurso de Suplicación núm. 7879/2009
Ponente: IIlma. Sra. Matilde Aragó Gassiot
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 20 d'abril de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2809/2010
En el recurs de suplicació interposat per Mercadona , S.A. a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 7 d'octubre de 2009 dictada en el procediment
núm. 648/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Enriqueta i -Ministerio Fiscal-, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. En data 30 de juny de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d'octubre de 2009, que contenia la decisió següent: " Que ESTIMANDO la demanda planteada por Doña. Enriqueta contra MERCADONA , S.A. y MINISTERIO FISCAL, DECLARO LA NULIDAD DEL DESPIDO de la trabajadora, condenando a la empresa MERCADONA , S.A. a estar y pasar por esta declaración y a que readmita a la trabajadora en las mismas condiciones que tenía antes de producirse el despido, con abono de los salarios dejados de percibir desde el día 4-6-2009 (fecha de efectos del despido) hasta la notificación de la efectiva readmisión, a razón de 46,98 euros diarios "
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
1.- Doña. Enriqueta , con D.N.I. nº NUM000 , ha venido prestando servicios para la empresa demandada, MERCADONA , S.A., desde el día 3-7- 2000, con categoría profesional de Gerente de Supermercado y percibiendo una retribución de 1.409,55 euros mensuales brutos, incluída parte proporcional de pagas extraordinarias.
2.-En fecha 12-4-2003 tuvo un accidente de trabajo, que dió lugar a las Diligencias Previas P.A. 21/2006, seguidas ante el Juzgado de Instrucción nº 1 de Esplugues de Llobregat, por presunto delito contra los Derechos de los Trabajadores.
3.-El 11-2-2008 presentó demanda por Reclamación de Cantidad que recayó ante el Juzgado de lo Social nº 12 de Barcelona, autos 105/2008, y en la que se dictó sentencia firme en la que se desestimaba la demanda.
4.-En fechas 27-8, 5-9 y 31-12-2008 se impuso por la Empresa tres sanciones a la Sra. Enriqueta , por retrasos o abandonos injustificados al puesto de trabajo, o tener trato despectivo frente a los clientes, que se dejaron sin efecto por la mercantil al no cumplir el trámite de audiencia previa.
5.-La empresa remitió a la trabajadora y a la Sección Sindical de C.C.O.O., en fecha 30-5-2009, comunicación que abría el trámite de audiencia previa concediendo el plazo de 4 días hábiles para presentar pliego de descargos. El día 1 de mayo fue festivo.
6.-El mismo día 4-6-2009, sin esperar respuesta del Sindicato, la Empresa decidió despedir a la Sra. Enriqueta mediante carta de fecha 4-6-2009, con la misma fecha de efectos, por ausencias injustificadas en parte al trabajo durante los días 6, 14 y 15 de abril de 2009.
Según carta de despido que obra a los folios 71 a 74 de los autos, y que se tiene por reproducida.
7.-La Sra. Enriqueta el día 6 se ausentó de su puesto de trabajo a las 11:00 horas y presentó justificante médico de visita en el Centro Ginecológico GINE3, SLP a las 15:30 horas. El día 14 tuvo que asistir a un acto de conciliación judicial por imposición de sanción de 31-12-08 ante el Juzgado de lo Social nº 11 de esta ciudad, que finalizó a las 10:00 horas, y se presentó en su puesto de trabajo a las 12:15 horas. Y el día 15 fue visitada en el EAP de Sant Ildefons a las 9:25 horas y hasta las 11:06 horas no se presentó en su lugar de trabajo
8.-Es de aplicación a las partes el Convenio Colectivo de la empresa MERCADONA , S.A.
9.-La actora no es miembro del Comité de Empresa, ni ha realizado ni realiza actividad sindical alguna, pero está afiliada al Sindicato C.C.O.O.
10.-En fecha 30-6-2009 se celebró la preceptiva conciliación ante el SCI del Departament de Treball con el resultado de "sin avenencia".
Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER
L'empresa demandada presenta recurs de suplicació contra la sentència que declara la nul litat de l'acomiadament. L'objecte del recurs és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article núm. 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril . El recurs ha estat impugnat per la defensa de la part actora.
SEGON. L'empresa condemnada postula, en primer lloc, la modificació del fet provat cinquè de la relació fàctica, al que proposa afegir, on diu que l'empresa va remetre a la treballadora i a la Secció Sindical de CCOO, en data 30-05-09, comunicació de tràmit d'audiencia previa, que:
"... a tenor de lo establecido en el art. 55.1 del ET , requerirles para en que el improrrogable plazo días desde la recepción manifestaran lo que a su derecho conveniera, haciendo expresa advertencia que de no efectuarlo en dicho plazo se entenderían definitivos lo hechos cometidos por la trabajadora. El dia 1 de junio fue festivo"
Argumenta la modificació interessada en base al contingut dels folis 2, 66 al 70, respecte al tràmit d'audiència i contestació i els folis 200 i 201, respecte al dia festiu.
La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la LEC. 1/2000 .
En aplicació de la doctrina precedent, la Sala considera que s'ha d'atendre la modificació del calendari proposada, ja que es tracta de un evident error de transcripció, deduïnt-se de la pròpia redacció que es refereix al 1 de juny i no al mes de maig, però no la referència al article 55-1, ja que incorpora un argument jurídic que o és predeterminant de la decisió o introdueix confusió respecte a la validesa de la audiència, que ha de ser valorada en els raonaments jurídics, sense que la advertència inclosa a la demandant de tenir per definitius els fets si no respon al tràmit tingui cap transcendència per a la valoració ja que cap norma concedeix aquest poder a l'empresa de tenir per confesa a la demandant si no respon al seu requeriment. Per tant, s'aten la modificació exclusivament en dir que on diu que el dia 1 de maig va ser festiu es refereix al dia 1 de juny.
TERCER. En segon lloc, interessa la part recurrent la modificació del fet provat sisè de la sentència, al qual interessa que s'afegeixin i es suprimeixin les frases que indica. Concretament en els punts següents:
- que el dia 4-06-09, l'empresa va rebre la contestació de CCOO en la que es deia que respecte als fets imputats corresponen a un relat parcial i sesgat que no s'ajusta plenament al que ha succeit,
- que el mateix dia va decidir l'empresa acomiadar a l'actora (tal com consta), després de ser amonestada verbal i per escrit, per desobediència reiterada, deslleialtat i abús de confiança, reincidència en falta greu i no comunicació del canvi de domicili.
Cita com a documents de suport els folis 66 a 70 (resposta de CCOO), així com la carta d'acomiadament (folis 71 a 74) i demanda de l'actora (foli 2).
Examinats els documents que cita, consta que en el foli 67 consta un burofax, enviat el dia 4-06-2009, a les 18:21 hores, amb una carta addiciona que diu que es fa constar com a plec de descàrrecs que els fets imputats corresponen a un relat parcial i sesgat dels fets i que no s'ajusta plenament al que ha succeït. Ja que en el foli 74 de les actuacions consta que la carta d'acomiadament va ser lliurada el mateix dia 4 de juny a les 15:25 hores, manifestant la disconformitat l'actora, és evident que l'empresa no va esperar a tenir la resposta de CCOO o de la demandant, segons els terminis concedits, tal com valora la magistrada del jutjat social. No es pot incorporar la redacció proposada ja que dona lloc a una errònia interpretació de la cronologia dels fets, sense que es pugui incorporar tampoc el paràgraf relatiu a les faltes anteriors en ser una reiteració de la carta, que ja consta reproduïta en el fet provat sisè, en la seva integritat, no evidenciant-se cap error de la jutjadora en aquest punt.
QUART. El tercer motiu de revisió dels fets provats semana la del fet provat setè de la sentència, al que proposa que s'afegeixin i es suprimeixin els elements que cita. La proposta de incloure la redacció de l'article 26 del Conveni Col.lectiu d'empesa no pot ser atesa, ja que es tracta d'una norma a valorar en els raonaments jurídics. Per altra banda, la resta de modificacions que proposa les basa en la transcripció de l'informe del seguiment per detectiu privat, que es tracta de una prova testifical, valorada per la magistrada de instància, segons les competències que té atribuides, i que per tant no pot ser revisada per aquesta Sala. En conseqüència, ha de ser rebutjada la incorporació dels elements que interessa ja que no es compleix un dels requisits essencials que és donar suport a la proposta revisora en base a documents o pericials, tal com més amunt s'ha exposat.
CINQUÈ. El quart motiu del recurs és per a denunciar la infracció per aplicació indeguda de l'article 24 CE i de l'article 55.1 de l'Estatut dels Treballadors, el Text Refós del qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995 EDL1995/13475 .
En aquest punt la part recorrent al.lega que aplica les normes citades de forma errònia la magistrada del jutjat social, ja que no es pot considerar que l'acomiadament de la demandant es tractés de una represàlia, i que les reclamacions anteriors no tenien cap relació amb el fet de l'acomiadament.
La Sala no pot compartir el criteri de la recurrent, doncs la doctrina constitucional reiterada es resumeix en que quan es prova indiciàriament que l'extinció d'un contracte de treball pot emmascarar una lesió de drets fonamentals, com ara el dret a la tutela judicial efectiva, cal aplicar el que ha establert el Tribunal Constitucional des de la sentència 38/1981 EDJ 1981/38 EDJ1981/38 , és a dir, que correspon aleshores a l'empresari acreditar que la seva decisió respon a motius raonables i aliens a qualsevol propòsit d'atemptar contra el dret fonamental de que es tracta. La prova indiciària s'articula en un doble pla (SSTC 90/1997 EDJ 1997/2617 i 66/2002 EDJ 2002/4815). El primer, la necessitat per part del treballador d'aportar un indici raonable de que l'acte empresarial lesiona el seu dret fonamental, principi de prova o prova verosímil dirigits a posar de manifest el motiu ocult que es denuncia (STC 207/2001 EDJ 2001/38145 EDJ2001/38145 ). L'indici no consisteix en la simple al legació de la vulneració constitucional, sinó que ha de permetre deduir la possibilitat de que ha pogut produir-se (SSTC 87/1998 EDJ 1998/2938 , 293/1993 EDJ 1993/9178, 140/1999 EDJ 1999/19192, 29/2000 EDJ 2000/412 EDJ2000/412 , 207/2001 EDJ 2001/38145, 214/2001 EDJ 2001/41615, 14/2002 EDJ 2002/3357) . . Un cop s'ha complert aquest deure, recau sobre la part demandada la carrega de provar que la seva actuació va tenir causes reals absolutament estranyes a la pretesa vulneració, i també que tenien entitat suficient per a justificar la decisió adoptada.
Aquesta doctrina es reitera en la STC de 27-02-2006 EDJ2006/28799 que literalment indica:
" ... con independencia del sentido que pudiese tener la resolución judicial que recayese al respecto en el caso de autos, la conflictividad entre las partes era patente desde el momento en que se presentó la demanda, pudiendo constituir la falta de contratación de los recurrentes, una reacción frente al ejercicio de la acción judicial en defensa de sus derechos laborales, o, una respuesta sancionadora de la postura mantenida por ese colectivo con relación a la naturaleza jurídica del vínculo contractual que les unía a la demandada, y que había dado lugar a la actuación de la inspección de trabajo (levantamiento de actas de liquidación e infracción por considerar laboral la relación de ese colectivo)" (FJ 5).-TERCERO.- En suma, hemos de concluir, como hicimos en el fundamento jurídico 6 de la STC 16/2006 EDJ 2006/3381 y, en coincidencia con el Juzgado de lo Social, "que los recurrentes acreditaron la existencia de indicios que generaban la razonable sospecha, apariencia o presunción, a favor de la vulneración de su garantía de indemnidad, y, presente tal prueba indiciaria, correspondía a la parte demandada probar la existencia de causas suficientes, reales y serias, para calificar de razonable y ajena a todo propósito lesivo del derecho fundamental, su decisión de cesar a los recurrentes". Frente a ello la Administración demandada no ha acreditado En consecuencia, "al no haberlo declarado así el órgano judicial en la Sentencia recurrida , en base a consideraciones que no satisfacen las exigencias de la doctrina constitucional sobre la distribución de la carga de la prueba en los supuestos en que se invoca y acredita por el trabajador la existencia en la actuación empresarial de una lesión de su derecho fundamental, no reparó -y, consiguientemente, lesionó- el derecho de los demandantes de amparo a la tutela judicial efectiva, en su vertiente de garantía de indemnidad ( art. 24.1 CE )".razones justificativas del cese que demuestre la ausencia del móvil discriminatorio (SSTC 171/2005, de 20 de junio, FJ 5 EDJ 2005/118939 y 216/2005, de 12 de septiembre, FJ 4 EDJ 2005/144674).
En el cas que ens ocupa, es declara provat i reconeix la demandada, que la treballadora havia realitzat les reclamación següents amb anterioritat:
- per accident de treball de 12-04-03, que la sentència no valora com a indici.
- reclamació de quantitat, en data 11-02-08, seguida davant el Jutjat Social 12 de Barcelona, que va finalitzar amb sentència desestimatòria de la demanda. a demandada va imputar com a causa d'acomiadament.
- per tres sancions, els mesos d'agost, setembre i desembre de 2008, que han estat deixades sense efecte per l'empresa al no complir el tràmit d'audiència prèvia (fet provat 4).
La magistrada de instància valora que l'existència de un procediment judicial per quantitat i tres per sanció, deixades sense efecte, constitueix un indici suficient que provoca la inversió de la càrrega provatòria en base a la garantia de indemnitat, aplicant la doctrina constitucional i social abans exposada.
En base a l'anterior doctrina, aquesta Sala considera també que, acreditada l'existència de reclamacions, s'havia de considerar-se indici suficient per donar lloc a l'exigència legal de imputar a la part demandada la càrrega d'acreditar la motivació de l'extinció del contracte, i la aportació de una causa objectiva i raonable de la mesura adoptada i de la seva proporcionalitat. De no aportar aquesta justificació l'empresa, la conseqüència era la declaració de la nul litat de l'acomiadament, per aplicació de l' article 55-5 del ET EDL1995/13475 , i d'acord amb el relat dels fets provats, l'empresa no ha aportat una prova suficient per acreditar els fets imputats en la carta, ja que les absències dels dies 6, a les 11 hores, es justifica per assistència a revisió ginecològica, la del dia 14, per assistència a una conciliació judicial, per imposició de la sanció, i la del dia 15, per visita mèdica, tal com es descriu en el fet provat setè. No s'ha aportat ni una prova suficient dels fets sancionables que s'imputen ni una prova objectiva i raonable de què la decisió fos aliena a tot propòsit discriminatòri, ja que els fets que s'imputen no serien justificatius de sanció per haver estat justificades les absències, per la qual cosa la decisió d'acomiadar a la treballadora havia de ser considerada con atemptatòria del principi de indemnitat. En haver aplicat correctament la sentència la normativa i la doctrina exposada, el recurs en aquest punt ha de ser desestimat.
SISÈ. També sobre el fons de la controvèrsia, la part recurrent denuncia la infracció per aplicació indeguda dels articles 54-2-a) i d) de l'Estatut dels Treballadors i 35. B4, C1, C15, C16 i C19 en relació al 36 del Conveni Col.lectiu de Mercadona , i la jurisrudència relacionada en la sentència de instància en matèria de proporcionalitat entre la infracció i la sanció.
En aquest punt el recurrent parteix de un relat dels fets que considera que es desprenen de les proves documental, testifical i pericial, que no correspon al que s'ha declarat provat en la sentència. Ja que els que descriu com a frau, deslleialtat i abús de confiança, desobediència reiterada, faltes d'assistència i puntualitat, no han estat acreditats, cosa que ha de donar lloc a que decaigui totalment la seva valoració jurídica, que no es basa en les conclusions fàctiques de la sentència sinó en la seva versió dels fets. Per tant, tampoc aquest objecte del recurs pot prosperar, de manera que s'ha de confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.
SETÈ. En aplicació del previst en l'article núm. 233 de la Llei de Procediment laboral , s'haurà de condemnar la recurrent al pagament de 300 euros en concepte d'honoraris del lletrat que ha signat l'escrit d'impugnació del demandant i a la pèrdua del dipòsit i la consignació ( art. 202 de la LPL ).
Atesos els fonaments jurídics precedents i les normes citades de general i especial aplicació,
DECIDIM
Desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'empresa MERCADONA , S.A. contra la Sentència del Jutjat Social núm. 4 dels de Barcelona, de data 7 d'octubre de 2009 , dictada en el procediment núm. 648/2009, seguit a instància de Enriqueta contra la citada recurrent i amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
Confirmem en la seva totalitat la sentència de instància i condemem a la part recurrent al pagament de 300 euros en concepte d'honoraris del lletrat que signa l'escrit d'impugnació i a la pèrdua del dipòsit i de la consignació a la que es donarà la destinació legal.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario